Els cultius de transgènics han incrementat al 2012 arribant als 170’3 milions d’hectàrees.

Els cultius genèticament modificats van iniciar-se al 1996. Un organisme transgènic és aquell al que se li ha introduït un gen procedent d’una altres espècie que li proporciona una característica desitjada, com un major rendiment per increment de la mida de flors, fruits o fulles, la resistència a herbicides o plaguicides, millor adaptació a condicions adverses com les gelades, la sequera o la salinitat,  o la resistència a malalties o plagues. S’està treballant en la fabricació d’antibiòtics o d’aliments amb anticossos o amb més vitamines.

Entre els inconvenients que tenen els detractors és la pèrdua de biodiversitat, ja que cada cop es cultiven més aquestes plantes i menys les autòctones, o les varietats no tan resistents o productives. A més cal tenir en compte les possibles al·lèrgies a les proteïnes que s’expressaran en els nous cultius. Poden incrementar les resistència a antibiòtics, com les que s’introdueixen en alguns aliments. El fet de que siguin resistents a herbicides i plaguicides pot fer que s’utilitzin més i s’acumulin substàncies químiques en els terrenys o en els aqüífers.

Només cal seguir la legislació de 1997 que diu que el transgènic sigui necessari i útil, segur per a la salut humana i el medi ambient i que les seves característiques siguin les declarades i  es mantinguin en el temps. L’apartat més discutit per les associacions de consumidors és l’etiquetat, cal detallar a l’etiqueta si el producte es transgènic o no perquè el consumidor té dret a escollir el que vol comprar una segona postura diu que només s’ha de especificar en el cas que existís un perill pel consumidor.

Els cultius transgènics que més han incrementat en els darrers anys són els del blat de moro, soja (47%), cotó, alfals, patata, canya sucrera, carabassa i colza.

Hi ha 28 països on es cultiven, i sumen el 60% de la població mundial. Entre ells destaquen Xina, Canadà, Pakistan, Índia, Brasil, Estats Units, Argentina, Sud-àfrica, Paraguai i Bolívia.

Sudan i Cuba ho van fer per primer cop. Cuba ho va fer de blat de moro per millorar la producció amb menor consum de pesticides. Dins de la Unió Europea on hi ha 114.624 hectáreas, el país amb major superfície de cultius biotecnològics amb que 97.326 ha de blat de moro Bt és Espanya.

Basat en: “Los transgénicos van ganando terreno”  de noticies Ambientales Internacionales i ” La superficie mundial de cultivos transgénicos creció en 12 millones de hectáreas en 2011″ del diari ABC del 3 d’abril de 201.

transgenicos

Leave a Reply