Les fibres de les teranyines semblen molt fràgils, però si tenim en compte la seva mida, d’unes tres micres de diàmetre, i les comparem amb un cabell humà de més de 70 micres, ens adonem que són més fortes del que semblen, ja que la teranyina té una resistència superior a la del acer. La resistència es defineix com “ Propietat que tenen els cossos de suportar l’acció d’agents mecànics, físics o químics, sense trencar-se, deformar-se, etc., sense ésser atacats per aquests, etc.”. Per tant la espidroïna, que és la proteïna fibrosa que constitueix les teranyines, si tingués una mida de diàmetre superior podria superar tensions més grans que l’acer, tal i com fa suportant els impactes d’insectes que col·lisionen amb ella. Alhora té una gran deformitat, que permet que sigui molt interessant per fabricar objectes com armilles antibales.

Fa uns anys que es coneixen aquestes propietats, i s’ha mirat de fer granges per obtenir seda, però els resultats no han els esperats, ja que cal molt material per fer una armilla, i en tres anys només van ser capaços de fer dues peces de seda. La proteïna de les aranyes té millors propietats que la que s’obté del cuc de seda Bombyx mori.

L’equip de Anna Rising, del Instituto Karolinska en Estocolmo (Suecia) ha publicat aquesta setmana a la revista Nature Chemical Biology que han aconseguit crear seda artificial en bacteris imitant la tècnica de les aranyes. Això els permet obtenir gran quantitat de proteïna soluble en poc temps. A més han creat una màquina per filar que els permet fer fils de 1km de llarg, útil per la industria tèxtil. Els canvis en el pH de les glàndules que les sintetitzen permeten canvis en les propietats de la proteïna obtinguda, Això permet canviar les característiques de les proteïnes fabricades, depenent de l’ús que se’ls vulgui donar.

Segons la directora del grup d’investigació, les aplicacions no només són en la industria tèxtil, també en biomedicina, creant xarxes per reparar teixits, al ser biocompatibles, i poden ser biodegradables (modificant l’acidesa), o per regeneració de tendons.

Link a l’article: http://www.nature.com/nchembio/journal/vaop/ncurrent/full/nchembio.2269.html

Video: https://www.youtube.com/watch?v=zqdA_5ykDQA

 

 

Leave a Reply